També he renovat el blog, i estic preparant un de nou on acumularé tota la informació personal i professional, de tal manera que a www.emsegueixes.com només quedin les tonteries que acostumo a escriure i que alhora i curiosament, són més agraïdes pel lector. En breu presentaré el nou blog. No patiu, “em segueixes?” mai morirà.

Doncs això, diuen els experts que l’any vinent serà fotut: la nit de Nadal no hi haurà Tió perquè al no tenir calefacció l’haurem cremat a la foguera, el papa Noel no vindrà, confessarà que és una invenció de la Coca-Cola i cedirà la pressió als reis. Els reis que, tot i que seguirant sent mags, no tindran un putu duru i vindran fent auto-stop. Òbviament faran tard.

No canviarem d’any a 2011 perquè totes les televisions hauran tancat. El dia menys esperat us trobareu a la Igartiburu tocant la guitarra al metro… això s’enfonsa, però almenys ens estalviarem la nit de cap d’any.

La nit de cap d’any té la seva gràcia: tothom té la necessitat de celebrar-la, i s’acostumen a organitzar autèntics sopars d’arreplegats. Els pares se’n van de festa amb els de la torre, els amics volen celebrar-ho amb les seves famílies, així que acabes celebrant l’any nou amb gent que no coneixes… un cop vaig coincidir amb el meu jefe “ei, tu per aquí?” “Sí, no tenia on anar”. Al principi tot és cordialitat i bones formes entre desconeguts, “vols una mica de pa?”, “molt agraït”, “es nota que els escarmarlans són frescos, jojojo”… fins que arriba el moment clau: decidir el canal de televisió que retransmetrà les campanades. Tothom fa un gest amable però de seguida es posiciona “a mi m’és igual… PERÒ A CASA POSEM LA TELE 3″ (amb cara de hija del exorcista), poses la tv3 i veus que cada any s’assembla més a la Trinca, llavors cedeixes dient “però poseu la que volgueu ehhhh”. Ok, el següent, amb una mica de por, es confessa: “¿Ponemos la nacional, no?”, mentre apareix la Igartiburu d’acord, però cada dia li posen un acompanyant diferent, quan no és el Cruz és el Ralla. Finalment, tothom busca el concens buscant a la Paula Vázquez, “ho fa bé aquesta noia eh?” i tots els tios “si si si, molt bé!”.

Aquest any, posant la tv5, el Pedrito, que portava unes copes de més, va confondre la Belén Esteban amb la Paula Vázquez… què fort, quin trauma (tot i que si mireu la foto… ojo eh, s’entèn aquest error humà). En fi, no explicaré com va acabar aquesta discussió.

A continuació arriba el moment raïm, que té la seva gràcia especialment per aquells que necessiten preparar-lo amb 45 minuts d’antel.lació: primer els compten (ok, això ho fem tots), després pelen el raïm, treuen els pinyols… però què és això?? Aquest cap d’any en tenia un al costat que va treure la mini-pimer!! Per favor… l’any vinent que toca, la termomix?

En fi, després moment cotillón, i tots contents… amb aquestes entrades d’any, què demanem al que ens espera?

Bon 2010.

Este tío… diríamos que no era un vago:

• Fundó un establecimiento destinado a la fabricación de torpedos, un astillero, una fundición de hierro y fábricas de armas.
• Fundó una fábrica de nitroglicerina en Estocolmo y tres años después otras dos, en Winterviken y Kummel del Elba.
• Realizó estudios sobre la nitroglicerina con el propósito de atenuar su sensibilidad que hacía imposible su uso en forma pura.
• Hizo posible el uso industrial de la nitroglicerina, convirtiéndose en el creador de la moderna pirotecnia.
• Introdujo la dinamita en toda Europa y en los Estados Unidos.
• Creó la gelatina explosiva, llamada también gelatina de Nobel, consistente en una mezcla de nitroglicerina y nitrocelulosa.
• Obtuvo la patente de un freno automático y de una caldera antiexplosiva, más tarde perfeccionó la concentración de ácido sulfúrico y de aparatos vaporizadores y congeladores.
• Creó el método para la destilación contínua del petróleo, con el que estableció los fundamentos de la industria petrolera rusa.

Un largo etcétera… no se hizo el sueco, pese a serlo. Yo soy Alfred Nobel y vamos, me lo creo. ”¡Y a este tabaco le llamaremos Nobel!” y todos sus amigos “ah, vale”. El caso es que al querido Alfred le entró un poco de cagalera al darse cuenta de que su obra científica había contribuido a que las guerras fueran cada vez más destructoras. Chato, podrías haberlo pensado antes.

Varias universidades suecas son las responsables de decidir a quién le entregan este cheque de 1 millón de euros cada 10 de diciembre.

(Del lat. Bohemĭus).

1. adj. Natural de Bohemia, región de la República Checa. Apl. a pers., u. t. c. s.

2. adj. gitano. Apl. a pers., u. t. c. s.

3. adj. Se dice de la vida que se aparta de las normas y convenciones sociales, principalmente la atribuida a los artistas. U. t. c. s. f.

4. adj. Dicho de una persona: Que lleva este tipo de vida. U. t. c. s.

5. m. Lengua de Bohemia.

6. m. Capa corta que usaba la Guardia de archeros.

7. f. Mundo de la gente que hace vida bohemia. Se reunía la bohemia a leer versos

Tras escuchar en repetidas ocasiones preguntas “¿qué tal el viaje?” (no hablo de éste, hablo de cualquier viaje), pido que se descarten este tipo de preguntas. Aceptaré semejante interrogatorio, pero aseguro que mis respuestas van a ser “bonito”, “lo vimos todo” o “una ciudad preciosa”. Durante el primer mes post viaje podré citar nombres de calles, museos, plazas, edificios que me gustaron… Después, mi memoria se carga casi todas las palabras. No me preocupa, me gusta viajar por el simple hecho de viajar, no para acumular países en una lista.

Parece ser que la palabra bohemio tiene varios significados… Su origen es la región de Bohemia, cuya capital es Praga. El nombre de Bohemia deriva de los boios, un pueblo celta que habitaba aquella zona alrededor del siglo V a. C.  Se ve que unos cuantos se quedaron en la zona de Bohemia, otros tiraron hacia el norte de Italia. Pese a que Italia no existía, las italianas sí, y a este grupo de celtas les iba la marcha. 

En la segunda mitad del siglo III a. C., los boyos se aliaron con otros galos cisalpinos y los etruscos en contra de Roma. En el año 218 a. C., y durante el transcurso de la Segunda Guerra Púnica (una guerra muy marrana, de allí nació la palabra “púbico”), ofrecieron su apoyo a las tropas de Aníbal y el equipo A, matando al general romano L. Postumio Albino, tatarabuelo de copito de nieve. Poco tiempo después, fueron derrotados en Telamón en el año 224 a. C. y finalmente en 193 a. C. cerca de Mutina (moderna Módena, conocida por el vinagre). Tras la pérdida de su capital por culpa del mamón de Telamón, una gran proporción de los boyos abandonaron Italia.

Pobres boyos, no tenían vaso de leche donde empaparse. Tras perder y huir, prefirieron dedicarse a vivir un poco más la vida y dejarse de invasiones, batallas… De aquí viene la expresión “eres un bohemio”.

Muy bonito eh Praga.

1. Las propinas deberían ser algo totalmente voluntario. Se trata de una cantidad que das por un plus de servicio ofrecido. Un añadido que el camarero o camarera te han brindado. El coste de un café seguramente es de 10 céntimos, aprox. En cambio, lo pagamos a 1 €. Siendo conscientes del margen, tenemos la obligación de dar propina? No entiendo el concepto de propina que tienen aquellos países que la incluyen de forma obligada, no se han leído el diccionario? Qué forma de insultar el lenguaje, y en concreto la palabra “propina”

2. Ésta es de mi época de camarero. No dejes propina de 5 céntimos (por no decir monedas de 1  o de 2 céntimos). Si dejas propina que sea porque es merecida, no te quites la calderilla para el “pobrecito camarero…”.

Y así fue, Jet Lag me ha cambiado la vida, a menudo no sé quién soy ni a qué día estamos. El mundo se ha vuelto loco, los estudiantes ya no protestan por el famoso plan de Bolonia, sino que están radicalmente en contra de la mortadela de Bolonia. Es curios, creía que era la única aprovechable y los inconscientes apoyan la mortadela de olivas sin cesar, “la mortadela sin olivas no vale nada!! Muerte a Bolonia!”. Gente quemando mortadelas… pero esto qué es?

Creo que le quedan dos días al señor Lag, menos mal. Por cierto, Nueva York muy bonito. Es una ciudad tentadora por su calma, su harmonía, su buen clima, su poco ruido… el último edén.

La situación es la siguiente: estamos hablando del sexo femenino. Lee la carta, o el menú… y pide, sin pensarlo más de un segundo, una paella de primero y unas costillas adobadas de segundo. De postre un helado de chocolate y vainilla (de esos que van en barra) con un chorro desdibujado de caramelo, y para rematar un cortado. Bien, pese a la convicción con la que ha solicitado sus manjares, cuando recibe el primer plato a manos del camarero, pronuncia las palabras “buf, tengo que vigilar que la operación bikini ya está aquí…” buscando la aprobación de los demás. ¿Qué quieren que digamos? “¡Adelante, cerdita, cómetelo todo!”? Casi siempre lo aprobamos con la mirada y venga, ya puede empezar el ataque de la bestia.

De verdad, odio este comentario, semejante estupidez. ¿Quien coño inventó la “operación bikini”? ¿La teniente O’Neil? ¿Roseanne? ¿Tom Rider? Igual existe de verdad: en pleno mes de agosto, aparece un helicóptero sorpresa y un equipo de soldados perfectamente preparados va examinando a todas las féminas “tú has comido más de un osobuco este verano eh… venga, para dentro”! Y secuestran a las no aptas…

Comed tranquilamente joder, que no véis que nos da absolutamente igual que no os adelgacéis 2 kilos para llevar el bikini orgullosamente sin ninguna chichita. Además, no sé por qué se le llama “bikini” a la operación, si los tíos no vemos los bikinis. Es verdad, a lo largo de mi vida no recuerdo especialmente un bikini chocante, no he visto un bikini que digas “ostia vaya bikini”, o “un señor bikini, como debe ser”… exacto, únicamente miramos carne. Suena mal, pero es así, la carne expuesta, con o sin chichilla.

También existe el famoso síndrome del momento all-bran: “voy a disfrutar de mi momento all bran“, para la gente normal equivale a  ir a cagar. Lo peor es cuando se llaman entre amigas, “ostia me has pillado en mi momento all bran jijiji” y la otra “ohhhhh qué compenetradas jijij yo también!!”. Pero qué tontería es esa? ¡Vas a cagar! Y all brown, como todos.

He disfrutat de 8 dies al Marroc, acompanyat dels meus amics i parella teatreros.

Curiós pais, amb un àlbum de fotografies et quedes curt perquè per sobre de tot, Marroc, i sobretot Marrakech, és un puré d’olors, colors i soroll. El caos s’apodera dels carrers, i quan disfrutes d’uns moments de silenci, se’t fa realment extrany.

La plaça Djemma El Fna, patrimoni de la humanitat, és un viu exemple. “No! Shukran” (=no, gràcies), i és que això del regateix atabala.

Per als que no heu visitat Marroc, també aconsellaria fer ruta pel valle del Drâa, si pot ser millor amb un 4×4. De camí al desert de Erg Chebbi, la kasba Aït Benhaddou fa sentir-te un Indiana Jones de veritat (no com el de la última entrega…).

Un cop vam arribar al desert, tot rodat: excursió en dromedari (dromedari= una gepa, camell= dues gepes), tot passant la nit sota les estrelles i el silenci del desert del Sáhara. Per cert, si aneu en grup i la confiança és mínima, el tema estrella segur que serà el anar al lavabo.

Si si, al principi ningú diu res, però petits comentaris fan que la gent perdi vergonyes: “no estic fi”, “no vaig al lavabo”, etc. Al final, nosaltres feiem una reunió diària per evaluar qui havia anat, textura, color… iep, i si en algun moment del dia n’hi havia un que s’aixecava amb cara de fer-se el longuis, tots prenguntant “on vas??!”.

Tornant en avió cap a Barcelona, vaig decidir que aquest estiu buscaré una destinació menys exòtica per l’estómac. També pensava que tot el rotllo que ens fot l’hostessa sobre què fer en cas d’emergència, és una pantomima perquè tots sabem que si hi ha algun imprevist en ple vol, el caos ens superaria “dios, vamos a morir!”.

Per acabar, utilitzaré l’ www.emsegueixes.com per plasmar cadascun dels viatges, i he confeccionat una llista dels indrets en els que he estat.

Varias reflexiones:

Cada vez que le damos al botón gastamos aproximadamente entre 8 y 10 litros de agua, eso es demasiado. ¿Por qué narices no hemos inventado ya un váter químico que funcione sin agua? ¿Y si está inventado (que lo está), cómo es que no funciona en todas las casas?

No sé porqué decimos “tira la cadena” cuando ésta ya no existe, curioso también.

Otra propuesta: si queremos mantener estas cisternas consumidoras de agua, al menos tomemos consciencia de ello utilizando cisternas transparentes. Buena idea eh…

En fin, no son muy originales (ya existen propuestas en el mercado http://eco.microsiervos.com/agua/agua-lavabo-para-cisterna-vater.html). Sí os sugiero que arranquéis la tapa de la cisterna, descubriréis otro mundo.

Darrerament el món em dóna indicis: ens estan prenent el pèl. O ens el prenem nosaltres mateixos, tant se val… però on ha quedat l’esperit guillotí? on han quedat les rebel.lions rotllo William Wallace?

Dissabte vaig sopar amb els amics de teatre en un restaurant mexicà. El servei va ser lamentable, poc menjar i tot per un mòdic preu de 25€ per persona. Però la cosa no va acabar aquí, ens volien cobrar per més persones de les que érem i algun altre suplement suplementat. Malgrat la meva indignació, la jefa del servei encara em recriminava no haver estat més pendent de com els cambrers ens servien ”manjares” que no formàven part del menú!

En definitiva, ens van tractar de gilipolles.  Però,  per què ho van fer? Fàcil resposta, perquè amb d’altres cola, cada cap de setmana algun grup de gilipolles paga més del compte per un servei semblant al dels porcs de la granja de la Masia del sr. Tarradelles, quins fuets, nene.

Fixeu-vos en la bogeria del transport públic. Fa unes setmanes el metro de la L1 no funciona correctament, i als panells hi surt un avís que justifica els retrassos. Doncs bé, l’altre dia anava amb el Gonzalves, tots al metro com sardinetes i el tio em diu “no, es que se ve que están implementando un sistema de seguridad ATP” i jo li dic “ah, i què collons és això”, “no lo sé, pero lo pone en los paneles”… us doneu compte de l’absurditat?

Després vam anar a parar al “transbordo” entre la L3 i la L5, a Diagonal. La meva sorpresa és que encara estan construïnt “l’intercanviador de Diagonal”, cosa que obliga a anar per un circuït per fora, seguint línies de colors… en fi, tot plegat és molt divertit! El Gonzalves diu que aquest any, en comptes d’anar a fer el Camino de Santiago, anirà a fer L’Interecanviador de la Sagrera, que també té bona fama. Fa més d’un any que hi estan posats i, personalment, començo a sospitar que estan construïnt una estació espacial, en comptes d’un intercanviador.

El pobre Gonzalves, que sempre va a Bellaterra amb la Renfe, pagant com a bon ciutadà amb la T10 de TMB, es va quedar sense viatges i va comprar un bitllet senzill ja que només li quedàven dos euros a la butxaca. La associació és fàcil, si puc pagar amb la T10, amb un bitllet senzill també. Doncs no, es veu que no va així… després de la filosòfica explicació de la caixera (“esto es asín”), el tio va respondre amb un “ah, vale”.

Zones verdes, zones blaves, horaris d’aparcament que canvien d’un dia per l’altre… eh, però tranquils, no passa res, si de cas podem crear un grup de protesta al facebook, a veure quanta gent fa el click a “confirmar”.

Una mica de sang, proposo tornar a les armes, si?

Aquells que no sabeu què és el facebook, sigueu conscients que no sou persones, potser sou éssers vius, però ara l’home ha evolucionat cap a aquesta gilipollada que ens té a tots enganxats.  Animeu-vos a ser persones per favor, a descobrir “el mur” i la “safata d’entrada”. En català té la seva gràcia eh, sembla un doblatge d’aquells mítics de tv3, rollo sèries com Magnum o Dallas.

Tornant a l’impacte del meu experiment, he rebut més de 20 comentaris. Alguns em deien que sóc molt graciós, d’altres que si m’he enmerdat, alguna ha perdut esperances, d’altres que s’han suicidat… El cas és que en menys de 8 hores, tot el planeta s’ha posat en alerta. Per no dir que he rebut una trucada del Zapatero “Cosials, esto va en serio?”, del Rajoy menjant taquitos de queso manxec “pero vamos a ver, por la iglesia, no?”, el Obama:

Obama: lo ves, ya lo decía yo, “yes, we can”

Becario del Pentágono: ya lo decía ya…

Obama: “change”

Becario del Pentágono: change, change, claro.

Obama: nene  no te despistes, prepara el airforceone que voy a la boda. Y quiero crema de cacahuete del Kentucky.

Finalment m’ha trucat el Rubianes “ostia nene, que bonito… voy a llorar, en el mundo hay un soltero menos”. De petit mai sabia què dir quan em preguntàven si tenia algun idol… Sensación de Vivir no va acabar de tocar-me la patata. Però el Pepe si, tot un referent. Gran frase seva “cuando no hablo yo, me aburro”.