Mayo 24, 2009

La Operación Bikini y el momento All Bran

Mi sentido de observación, altamente desarrollado, me ha permitido reflexionar sobre lo que se oye en las mesas de  restaurantes, bares, terrazas…

La situación es la siguiente: estamos hablando del sexo femenino. Lee la carta, o el menú… y pide, sin pensarlo más de un segundo, una paella de primero y unas costillas adobadas de segundo. De postre un helado de chocolate y vainilla (de esos que van en barra) con un chorro desdibujado de caramelo, y para rematar un cortado. Bien, pese a la convicción con la que ha solicitado sus manjares, cuando recibe el primer plato a manos del camarero, pronuncia las palabras “buf, tengo que vigilar que la operación bikini ya está aquí…” buscando la aprobación de los demás. ¿Qué quieren que digamos? “¡Adelante, cerdita, cómetelo todo!”? Casi siempre lo aprobamos con la mirada y venga, ya puede empezar el ataque de la bestia.

De verdad, odio este comentario, semejante estupidez. ¿Quien coño inventó la “operación bikini”? ¿La teniente O’Neil? ¿Roseanne? ¿Tom Rider? Igual existe de verdad: en pleno mes de agosto, aparece un helicóptero sorpresa y un equipo de soldados perfectamente preparados va examinando a todas las féminas “tú has comido más de un osobuco este verano eh… venga, para dentro”! Y secuestran a las no aptas…

Comed tranquilamente joder, que no véis que nos da absolutamente igual que no os adelgacéis 2 kilos para llevar el bikini orgullosamente sin ninguna chichita. Además, no sé por qué se le llama “bikini” a la operación, si los tíos no vemos los bikinis. Es verdad, a lo largo de mi vida no recuerdo especialmente un bikini chocante, no he visto un bikini que digas “ostia vaya bikini”, o “un señor bikini, como debe ser”… exacto, únicamente miramos carne. Suena mal, pero es así, la carne expuesta, con o sin chichilla.

También existe el famoso síndrome del momento all-bran: “voy a disfrutar de mi momento all bran“, para la gente normal equivale a  ir a cagar. Lo peor es cuando se llaman entre amigas, “ostia me has pillado en mi momento all bran jijiji” y la otra “ohhhhh qué compenetradas jijij yo también!!”. Pero qué tontería es esa? ¡Vas a cagar! Y all brown, como todos.

20060524001659-cagas-sube-la-autoestima

Mayo 10, 2009

Marroc – Shukran!

Abril 2009

He disfrutat de 8 dies al Marroc, acompanyat dels meus amics i parella teatreros.

IMG_0930

Curiós pais, amb un àlbum de fotografies et quedes curt perquè per sobre de tot, Marroc, i sobretot Marrakech, és un puré d’olors, colors i soroll. El caos s’apodera dels carrers, i quan disfrutes d’uns moments de silenci, se’t fa realment extrany.

La plaça Djemma El Fna, patrimoni de la humanitat, és un viu exemple. “No! Shukran” (=no, gràcies), i és que això del regateix atabala.

Per als que no heu visitat Marroc, també aconsellaria fer ruta pel valle del Drâa, si pot ser millor amb un 4×4. De camí al desert de Erg Chebbi, la kasba Aït Benhaddou fa sentir-te un Indiana Jones de veritat (no com el de la última entrega…).

Un cop vam arribar al desert, tot rodat: excursió en dromedari (dromedari= una gepa, camell= dues gepes), tot passant la nit sota les estrelles i el silenci del desert del Sáhara. Per cert, si aneu en grup i la confiança és mínima, el tema estrella segur que serà el anar al lavabo.

Si si, al principi ningú diu res, però petits comentaris fan que la gent perdi vergonyes: “no estic fi”, “no vaig al lavabo”, etc. Al final, nosaltres feiem una reunió diària per evaluar qui havia anat, textura, color… iep, i si en algun moment del dia n’hi havia un que s’aixecava amb cara de fer-se el longuis, tots prenguntant “on vas??!”.

Tornant en avió cap a Barcelona, vaig decidir que aquest estiu buscaré una destinació menys exòtica per l’estómac. També pensava que tot el rotllo que ens fot l’hostessa sobre què fer en cas d’emergència, és una pantomima perquè tots sabem que si hi ha algun imprevist en ple vol, el caos ens superaria “dios, vamos a morir!”.

Per acabar, utilitzaré l’ www.emsegueixes.com per plasmar cadascun dels viatges, i he confeccionat una llista dels indrets en els que he estat.

Abril 15, 2009

“Tira la cadena”

El mundo de la cisterna me está obsesionando. Hace poco tuve un percance, de hecho lo tuvo mi amigo David, con la cisterna del váter. Se cargó la tapa. Este incidente me permitió ver su funcionamiento por dentro, y reflexionar sobre éste. Cómo el váter aprovecha este receptáculo tan simple y a la vez tan útil, es curioso…

water

Varias reflexiones:

Cada vez que le damos al botón gastamos aproximadamente entre 8 y 10 litros de agua, eso es demasiado. ¿Por qué narices no hemos inventado ya un váter químico que funcione sin agua? ¿Y si está inventado (que lo está), cómo es que no funciona en todas las casas?

No sé porqué decimos “tira la cadena” cuando ésta ya no existe, curioso también.

Otra propuesta: si queremos mantener estas cisternas consumidoras de agua, al menos tomemos consciencia de ello utilizando cisternas transparentes. Buena idea eh…

En fin, no son muy originales (ya existen propuestas en el mercado http://eco.microsiervos.com/agua/agua-lavabo-para-cisterna-vater.html). Sí os sugiero que arranquéis la tapa de la cisterna, descubriréis otro mundo.

Marzo 17, 2009

Ah, vale

Aquest diumenge de ressaca em vaig aixecar amb la sensació de pertànyer a una gran tribu d’ovelletes.

Darrerament el món em dóna indicis: ens estan prenent el pèl. O ens el prenem nosaltres mateixos, tant se val… però on ha quedat l’esperit guillotí? on han quedat les rebel.lions rotllo William Wallace?

Dissabte vaig sopar amb els amics de teatre en un restaurant mexicà. El servei va ser lamentable, poc menjar i tot per un mòdic preu de 25€ per persona. Però la cosa no va acabar aquí, ens volien cobrar per més persones de les que érem i algun altre suplement suplementat. Malgrat la meva indignació, la jefa del servei encara em recriminava no haver estat més pendent de com els cambrers ens servien ”manjares” que no formàven part del menú!

En definitiva, ens van tractar de gilipolles.  Però,  per què ho van fer? Fàcil resposta, perquè amb d’altres cola, cada cap de setmana algun grup de gilipolles paga més del compte per un servei semblant al dels porcs de la granja de la Masia del sr. Tarradelles, quins fuets, nene.

Fixeu-vos en la bogeria del transport públic. Fa unes setmanes el metro de la L1 no funciona correctament, i als panells hi surt un avís que justifica els retrassos. Doncs bé, l’altre dia anava amb el Gonzalves, tots al metro com sardinetes i el tio em diu “no, es que se ve que están implementando un sistema de seguridad ATP” i jo li dic “ah, i què collons és això”, “no lo sé, pero lo pone en los paneles”… us doneu compte de l’absurditat?

Després vam anar a parar al “transbordo” entre la L3 i la L5, a Diagonal. La meva sorpresa és que encara estan construïnt “l’intercanviador de Diagonal”, cosa que obliga a anar per un circuït per fora, seguint línies de colors… en fi, tot plegat és molt divertit! El Gonzalves diu que aquest any, en comptes d’anar a fer el Camino de Santiago, anirà a fer L’Interecanviador de la Sagrera, que també té bona fama. Fa més d’un any que hi estan posats i, personalment, començo a sospitar que estan construïnt una estació espacial, en comptes d’un intercanviador.

El pobre Gonzalves, que sempre va a Bellaterra amb la Renfe, pagant com a bon ciutadà amb la T10 de TMB, es va quedar sense viatges i va comprar un bitllet senzill ja que només li quedàven dos euros a la butxaca. La associació és fàcil, si puc pagar amb la T10, amb un bitllet senzill també. Doncs no, es veu que no va així… després de la filosòfica explicació de la caixera (“esto es asín”), el tio va respondre amb un “ah, vale”.

Zones verdes, zones blaves, horaris d’aparcament que canvien d’un dia per l’altre… eh, però tranquils, no passa res, si de cas podem crear un grup de protesta al facebook, a veure quanta gent fa el click a “confirmar”.

Una mica de sang, proposo tornar a les armes, si?

Marzo 5, 2009

“Me caso”

He estat l’autor d’un experiment sense precedents. Ahir vaig publicar al facebook el estado civil de “casat”. L’objectiu era mesurar el conseqüent impacte. Alguns pensareu, “quina tonteria”, pues si, què passa.

Aquells que no sabeu què és el facebook, sigueu conscients que no sou persones, potser sou éssers vius, però ara l’home ha evolucionat cap a aquesta gilipollada que ens té a tots enganxats.  Animeu-vos a ser persones per favor, a descobrir “el mur” i la “safata d’entrada”. En català té la seva gràcia eh, sembla un doblatge d’aquells mítics de tv3, rollo sèries com Magnum o Dallas.

Tornant a l’impacte del meu experiment, he rebut més de 20 comentaris. Alguns em deien que sóc molt graciós, d’altres que si m’he enmerdat, alguna ha perdut esperances, d’altres que s’han suicidat… El cas és que en menys de 8 hores, tot el planeta s’ha posat en alerta. Per no dir que he rebut una trucada del Zapatero “Cosials, esto va en serio?”, del Rajoy menjant taquitos de queso manxec “pero vamos a ver, por la iglesia, no?”, el Obama:

Obama: lo ves, ya lo decía yo, “yes, we can”

Becario del Pentágono: ya lo decía ya…

Obama: “change”

Becario del Pentágono: change, change, claro.

Obama: nene  no te despistes, prepara el airforceone que voy a la boda. Y quiero crema de cacahuete del Kentucky.

Finalment m’ha trucat el Rubianes “ostia nene, que bonito… voy a llorar, en el mundo hay un soltero menos”. De petit mai sabia què dir quan em preguntàven si tenia algun idol… Sensación de Vivir no va acabar de tocar-me la patata. Però el Pepe si, tot un referent. Gran frase seva “cuando no hablo yo, me aburro”.