La marató de dinars de nadal arriba a la seva fi.

Sabieu que Sant Esteve va morir apedregat? Aquesta festivitat és excessiva, després del sopar de nit bona i el dinar de Nadal, només faltava rematar amb Sant Esteve. Els catalans, que en això d’estalviar som molt putes, vam dir “òstia aquí sobra mucha comida!! Solució? Canelones!!” I venga, un altre dinar nadalenc. Aneu amb compte que us hi podeu trobar de tot en els canelons, l’any passat la meva àvia hi va fotre els polvorones que van sobrar el dia anterior.  Van quedar  espeeeessos espessos, semblàven els turrons aquests blancs i durs que encara no sé de què són.  De totes maneres ens els vam menjar, com tocinets.

És curiós perquè els avis saben que la seva dentadura no resisteix grans mastegades, però els veus com van agafant d’”estranjis” els turrons més durs del surtido, i vinga a mastegar amb patiment. D’aquestes n’hi ha moltes, familiars que expliquen sempre les mateixes historietes… però bé, si és bona la història no passa res, escoltar-la un cop a l’any està prou bé i fins i tot et fa gràcia. I un homenatge a les mares i àvies (s’ha de reconèixer que de moment, en general, són dones) que preparen aquests grans tiberis, que no disfruten res fins al postre, quan estan fins als nassos, es foten 3 copes de cava i acaben amb el “puntillo” i ben contentes.

Però això del Nadal és depriment home, veus a la gent amb una cara de tips de tot pel carrer, tips de comprar regals, de fer cues, de caminar pel centre com si estiguessis al Razzmatazz, de menjar, beure, menjar, beure… sembla que ens tornem bojos. I ara el cap d’any, on el millor que pots fer és a anar a una macrofiesta i fotre’t cubates en got de plàstic per un mòdic preu de 20 €!! Però si encara estàs amb gana tranquil, que el dia d’any nou és ideal per compartir amb la família, unes cares d’alegria després de la nit anterior… ohhh, tota la família unida amb joia per encarar un nou any que segur serà la òssstia. Per favor… no ens enganyem, que ahir vaig veure com una parella de iaios es colàven al metro, esto se hunde i nosaltres menjant canelons… Sortint del metro, a plaça Universitat, em trobo una altra manifestació de universitaris.

Això del Pla de Bolonya, tothom edifica una opinió que s’aguanta amb fils perquè en el fons no se l’han llegit… de totes maneres crec que els universitaris fan tard, i porten de vaga ja massa temps. Entre els petardos que es fumen, les manifestacions, les vagues… el Zapatero va afirmar que dimitia per fer-se universitari.

Enmig de la mani, em vaig trobar al Jacobo, amb un gin-tonic a la mà cridant “no al pla de bulonia, radicalització!!!” i jo, “coño Jacobo pero qué haces aquí??” el tío “no sé pero esto es cojonudo, luego voy a jugar a paddle y mañana cortamos la AP7 jajajj, quieres gin-tonic? 15 Euros”… En efecte, us el presento:

 Un desastre, el món s’acaba. I ara es veu que el que hem de fer ara és un balanç de com ha anat l’any… Crisi econòmica, i el 2009, any de recessió. Senyors, ja fa temps que estem en recessió, anem com els crancs… sort que Raphael ha cumplert 50 anys a sobre l’escenari, em quedo més tranquil.