També he renovat el blog, i estic preparant un de nou on acumularé tota la informació personal i professional, de tal manera que a www.emsegueixes.com només quedin les tonteries que acostumo a escriure i que alhora i curiosament, són més agraïdes pel lector. En breu presentaré el nou blog. No patiu, “em segueixes?” mai morirà.

Doncs això, diuen els experts que l’any vinent serà fotut: la nit de Nadal no hi haurà Tió perquè al no tenir calefacció l’haurem cremat a la foguera, el papa Noel no vindrà, confessarà que és una invenció de la Coca-Cola i cedirà la pressió als reis. Els reis que, tot i que seguirant sent mags, no tindran un putu duru i vindran fent auto-stop. Òbviament faran tard.

No canviarem d’any a 2011 perquè totes les televisions hauran tancat. El dia menys esperat us trobareu a la Igartiburu tocant la guitarra al metro… això s’enfonsa, però almenys ens estalviarem la nit de cap d’any.

La nit de cap d’any té la seva gràcia: tothom té la necessitat de celebrar-la, i s’acostumen a organitzar autèntics sopars d’arreplegats. Els pares se’n van de festa amb els de la torre, els amics volen celebrar-ho amb les seves famílies, així que acabes celebrant l’any nou amb gent que no coneixes… un cop vaig coincidir amb el meu jefe “ei, tu per aquí?” “Sí, no tenia on anar”. Al principi tot és cordialitat i bones formes entre desconeguts, “vols una mica de pa?”, “molt agraït”, “es nota que els escarmarlans són frescos, jojojo”… fins que arriba el moment clau: decidir el canal de televisió que retransmetrà les campanades. Tothom fa un gest amable però de seguida es posiciona “a mi m’és igual… PERÒ A CASA POSEM LA TELE 3″ (amb cara de hija del exorcista), poses la tv3 i veus que cada any s’assembla més a la Trinca, llavors cedeixes dient “però poseu la que volgueu ehhhh”. Ok, el següent, amb una mica de por, es confessa: “¿Ponemos la nacional, no?”, mentre apareix la Igartiburu d’acord, però cada dia li posen un acompanyant diferent, quan no és el Cruz és el Ralla. Finalment, tothom busca el concens buscant a la Paula Vázquez, “ho fa bé aquesta noia eh?” i tots els tios “si si si, molt bé!”.

Aquest any, posant la tv5, el Pedrito, que portava unes copes de més, va confondre la Belén Esteban amb la Paula Vázquez… què fort, quin trauma (tot i que si mireu la foto… ojo eh, s’entèn aquest error humà). En fi, no explicaré com va acabar aquesta discussió.

A continuació arriba el moment raïm, que té la seva gràcia especialment per aquells que necessiten preparar-lo amb 45 minuts d’antel.lació: primer els compten (ok, això ho fem tots), després pelen el raïm, treuen els pinyols… però què és això?? Aquest cap d’any en tenia un al costat que va treure la mini-pimer!! Per favor… l’any vinent que toca, la termomix?

En fi, després moment cotillón, i tots contents… amb aquestes entrades d’any, què demanem al que ens espera?

Bon 2010.